REFORMES INTEGRALS PISOS BANYS CUINES POBLE SEC
El Poble sec és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc.
El Poble Sec té unes 70 hectàrees d´extensió i està situat al´espai que es troba entre la muntanya de Montjuïc i l´avinguda del Paral·lel.
La costa del Poble Sec, com a port natural, es va fer servir com a port de la ciutat per ibers i romes, i disposava d'una via d'accés a la ciutat.5 El port es va fer servir habitualment fins al segle X i esporàdicament fins al segle XIV.6 A principis del segle XIII ja es construïen vaixells extramurs entre el torrent de Cagadell i Montjuïc, en un territori on Jaume I d'Aragó va prohibir la construcció de noves cases i va enderrocar les existents.7 Durant el regnat de Pere III d'Aragó entre els anys 1275 i 1285, es va iniciar la construcció de les Drassanes Reials de Barcelona, que constaven d'un ampli edifici emmurallat de planta rectangular que estava obert pel costat de mar emmarcant un gran pati central descobert, amb quatre torres a els seus angles, de les quals dos encara existeixen.8
Va ser, de fet, el primer eixample de Barcelona, anterior al projectat per Ildefonso Cerdá. Les muralles de Barcelona van ser eliminades el 1854 i el pla de l'Eixample va ser aprovat cinc anys després, però els propietaris van trigar encara un any en edificar, per les reticències contra el projecte d'Ildefons Cerdà. Els terrenys situats a la part més propera al mar de la falda de la muntanya de Montjuïc quedaven inclosos al pla de l'Eixample ni estaven, per tant, subjectes a limitacions urbanístiques. A partir del 1858 els propietaris van començar a parcel·lar-los segons la seva conveniència ia edificar senzilles cases per a obrers. Van sorgir així els barris de la França Xica, Santa Madrona i les Hortes de San Beltrán, més tard agrupats sota el nom genèric de Poble Sec.
El Poble Sec és un barri humil però alhora privilegiat a la ciutat per la seva localització física i també pel mestissatge cultural viscut als seus carrers ja des d'antic. Enclavat entre la muntanya de Montjuïc, el Port de Barcelona i al costat del nucli més antic i cèntric de Barcelona. Antigament era un territori de cultiu i hortes encaixat entre la muntanya i la muralla que protegia la ciutat, per tant estava situat extramurs.
Després de la Guerra de Successió el 1714, la muntanya va ser declarada zona militar, ja que es va situar el castell al cim i l'àrea del barri era la seva zona d'influència. En aquella època hi havia una rmativa que impedia construir perquè hi hagués obstacles als projectils que es disparessin des del Castell de Montjuïc, aquest va ser el motiu pel qual el Pla Cerdà va incloure aquesta zona en la seva reforma i ampliació de la ciutat, en què es van enderrocar les muralles de la Ciutat Vella per fer possible la planificació, desenvolupament i expansió de la ciutat moderna.
Durant el segle XVIII la industrialització va començar a canviar l'aspecte rural del territori: carboneres per al port, assecador de teles, l'explotació del planter de pedra de la muntanya per construir edificis a la ciutat i sobretot la implantació de la central elèctrica del Paral·lel el 1882 van fer que es derogués l'àrea d'influència militar per poder construir habitatges per als treballadors i es va començar llavors amb la urbanització del barri sense gaire ordre ia instància dels propietaris dels terres, cap al 1869. Fins al 1894 es va instal·lar la primera font d'aigua [cita requerida] el que ha donat lloc al fet que s'especuli que el nom de «poble sec» deriva de la manca de fonts a la zona. Tot i això, segons l'historiador Miquel Badenas, l'origen del nom es troba en el fet que l'activitat de les fàbriques de teixits que es van instal·lar a mitjans del XIX van assecar els pous d'aigua de les Hortes de Sant Beltrà.9 10
El Poble Sec està situat al costat del barri del Raval, zona que als anys 1940 es cuia com el Barri Chi, i que reunia tot un conjunt d'elements característics: el seu ambient portuari i obrer, els seus prostíbuls i també per ser lloc de diversió en ser una zona de cabarès, teatres i cafès concert, sobretot a l'avinguda del Paral·lel, que separava els dos barris i on es vivia properament la misèria que sacsejava els seus habitants en aquells anys de postguerra. Allí es respiraven els aires artístics d'un petit París, ambient que a poc a poc es va anar fent més i més decadent. Un entor social i geogràfic en conjunt que va influir per exemple en la formació d'artistes amb la personalitat de Joan Manuel Serrat, popularment cuit com l'i del Poble Sec (el noi del Poble Sec), o de Jaume Sisa , veiem ens del carrer del Poeta Cabanyes del barri.
A l'històric Paral·lel del Poble Sec queden encara el Teatre El Moli, el Teatre Apol·lo, El Teatre Victòria i el Teatre Comtal com a símbols vius de la vida teatral i artística de la ciutat.
El Poble Sec ha estat des de sempre un barri popular, un barri de les vores que ha anat absorbint les onades d'immigrants que han anat arribant, ahir i avui, abans d'origen espanyol i avui des de tot el món.
Als anys de postguerra la muntanya de Montjuïc estava plena de barraques amb la gent que anava arribant sense recursos a la ciutat, i pels altres tres costats el Poble Sec limitava i limita amb el Paral·lel que el separa del Raval, per altra banda el Port, i finalment la zona de la Fira de Mostres que havia estat construïda per acollir l'Exposició Internacional del 1929 de Barcelona (Zona Firal de Plaça d'Espanya, Avinguda Maria Cristina i Palau Nacional). Va ser aquest un esdeveniment històric per a la ciutat, en què es va reformar i urbanitzar gran part de la muntanya de Montjuïc. Així va sorgir el Parc del Mirador del Poble Sec, realitzat entre el 1995 i el 1997.